martes, 15 de mayo de 2012

El Cambio

La soledad me hace pensar,
que algún dia puedo cambiar,
la rabia,por la paz,
la tristeza por la paz,
lo raro por lo bonito,
lo viejo,por lo nuevo,
Pero enrealidad lo que siento,
nose como describirlo,pero es
como tener a un oso dentro
buscando la paz,para tranquilizarlo.
Pero emprendo un nuevo camino,para luchar
con ese oso que tengo dentro y solo os fijais
como soy por fuera y solo decis lo que sentis hacia mi
y no pensais que eso puede afectarme,
eso jode demasiado.
Y luego me decis:-¿Que por que soy asi?
y la pregunta os lo hago a vosotros...¿Por que ami?
Tan solo os pido un minuto
de reflexión,para que luego me digais,
la razón,por la que mi corazón era de un humano y
ahora es el de una bestia que vosotros
creasteis,cuando yo estaba en la edad del pavo.
El camino que tu me guiaste me hiciste creer,que leer,me iba
hacer aprender que querer lo que uno cree,se debe de querer
con amor y no creer en el ladrón
que dejó su copa envenenada y llena de ron.
Tu misma me hiciste creer en ti,por que creer es leer lo que
el amor,esta escrito en la carta que me dejiste
que estabas harta,y yo harto de tanta gata,
que te ataca continuamente,
con su mente  de inteligente,pero fuerte
como para herirte,
y tan solo se queda el recuerdo de reirte,pero
tu venciste,a lo que dijiste.que injeriste
antes de irte.
Pero ella se quedó con tu mirada,
y tu te quedaste con la hada  que ella fue
en su momento,pero tu tan atento,con tu
pensamiento y sentimiento, a lo que ella decía:-Miento!,
mientras tu creiste en su pensamiento,
y el oso ya no estaba dentro.

Con esto quiero decir,que la rabia se puede curar con el amor que tanto temor nos da,al decir lo que sentimos a la otra persona.
Yo expreso el oso como la rabia  que contenia al principio de este texto.



Y esto me hizo aprender en no confiar en nadie y solamente  fiarme en esa persona que tenemos como especial.





Loneliness makes me think,
that someday I can change,
anger, peace,
sadness for peace,
the strange thing so beautiful,
the old, the new,
Enrealidad But what I feel,
nose like describe it, but it is
like having a bear in
looking for peace, for calm.
But I undertake a new way to fight
with the bear that I have inside and only you fijais
as I am out and only you say What you feel towards my
and do not think that this could affect me,
that sucks too.
And then you say to me: - What am like that?
and the question you do you ... ami Why?
I ask only one minute
reflection, so that then tell me,
the reason why my heart was a human and
now is that of a beast that you
you created when I was at the age of the turkey.
The way you guided me made ​​me believe that I read, I would
to learn to want what you believe, is to be desired
with love and not believe the thief
who left his poisoned cup full of rum.
You yourself made ​​me believe in you, believe that what is read
love is written in the letter I dejiste
you'd had enough, and I so sick of cat
constantly attacking you,

with its intelligent minds, but strong
to hurt you,
and only remains the memory of laugh, but
you won, what dijiste.que injeriste
before you go.
But she stayed with your eyes,
and you stayed with the fairy that she was
at the time, but your so helpful with your
thought and feeling, what she said: 'I lie!,
as you thought in his mind,
and the bear was no longer inside.
By this I mean, that anger can be cured with the love that gives us so much fear in sayingwhat we feel the other person.
I express the bear as the anger that contained earlier in this text.

And it made me learn to trust no one and only that person fiarme we have as special.




La solitud em fa pensar,
que algun dia puc canviar,
la ràbiaper la pau,
la tristesa per la pau,
el rar de manera bonic,
el vellper la novetat,
Però enrealidad el que sento,
nose com descriure'lperò és
com tenir a un ós dins
buscant la pauper tranquil · litzar.
Però emprenc un nou camíper lluitar
amb aquest ós que tinc dins i només us fixeu
com sóc per fora i només dieu el que sentiu cap al meu
i no penseu que això pot afectar-me,
això fot massa.
I després em dieu- Que per que sóc així?
i la pregunta us ho faig a vosaltres ... Per que amics?
Només us demano un minut
de reflexióperquè després em digueu,
la raóper la que el meu cor era d'un humà i
ara és el d'una bèstia que vosaltres
vau crearquan jo estava en l'edat del gall dindi.
El camí que tu em guiaste em vas fer creurede llegirm'anava
fer aprendre que voler el que un creus'ha de voler
amb amor i no creure en el lladre
que va deixar la seva copa enverinada i plena de rom.
La teva mateixa em vas fer creure en tuperquè creure és llegir el que
l'amor, aquesta escrit en la carta que em dejiste
que estaves fartai jo fart de tanta gata,
que et ataca contínuament,
amb la seva ment d'intel · ligentperò forta
com per ferir-te,
i tan sols es queda el record de riureperò
teu venciste, al que dijiste.que injeriste
abans d'anar-te'n.
Però ella es va quedar amb la teva mirada,
i el teu et vas quedar amb la fada que ella va ser
en el seu momentperò la teva tan atentamb el teu
pensament i sentimental que ella deia:-Menteixo!,
mentre tu vas creure en el seu pensament,
i l'ós ja no era dins.
Amb això vull dirque la ràbia es pot curar amb l'amor que tant por ens dónaen dir el que sentim a l'altra persona.
Jo exprés l'ós com la ràbia que contenia al principi d'aquest text.
I això em va fer aprendre en no confiar en ningú i només fiar-me en aquesta personaque tenim com a especial.

1 comentario: